Benvingudes, benvinguts a la Revista Els Nostres Barris, que neix al 2007, gràcies a la feina feta l’any anterior per tots els veïns i veïnes que d’alguna manera han passat pel Punt Omnia Jis Arrels de La Torrassa com a alumnes i amics. Aquesta vegada hem apostat i mantingut una idea ambiciosa: donar cabuda a que un equip de joves “reporter@s” portin la iniciativa, encarregant-se íntegrament de la secció Associacionisme i de gairebé totes les entrevistes: l’equip de carrer, format per joves esportistes integrants de l’equip de futbol local Jis Mezcla Team.

EN AQUEST NÚMERO, l’esport a l’espai públic ha estat el tema comú, present a gairebé tots els reportatges: les dificultats -no exemptes de conflicte- que té la pràctica esportiva als espais i equipaments públics, cada vegada més privatitzats i reduïts. El nostre BARRI és La Torrassa, i els nostres barris són Collblanc, La Florida (integrants del Samontà, la part nord de L’Hospitalet) i també Sta Eulàlia, a l’altra banda del pont d’en Jordà, que ens uneix de les vies que ens separen. Al nostre barri sabem que van viure uns homes i dones valentes vingudes de diferents indrets per millorar el seu destí; i que avui, com ahir, la gent que hi viu és la mateixa amb diferents noms. Tenim l’orgull de pertànyer a un barri ple de gent treballadora, qualitat comuna més enllà de les diverses procedències. Sabem, però, que el nostre barri pertany a un món visiblement injust, i que el nostre MÓN està present al barri. EL FIL CONDUCTOR de la revista és aquesta connexió entre barri i món: el barri al món, i el món al barri; la connexió entre micro i macro, petit i gran, local i global. Un barri com el nostre al que li afecta el que passa a un indret, posem per cas de l’India, anomenat Anantapur, i un món afectat pel que succeeixi als nostres barris. La globalització, per força, ha de ser solidària o ens destruirem a la vegada. “Jo no sóc lliure fins que els demés no ho siguin”, la vella màxima humanista és tan certa avui com sempre ho ha estat. Si en aquest barri la utopia llibertària -motiu d’orgull- va tenir lloc als nostres carrers, anem a recuperar lo millor de la nostra herència! Totes les veus són importants i necessàries, com recorda la Núria al seu article “combatre la ignorància és un dret i una obligació”. És necessari recuperar la història per explicar-nos el present; és necessari que hi hagi una transmissió entre generacions: que els més grans i savis expliquin, i els més joves preguntin i aprenguin; és necessari que tothom digui la seva i a la seva manera, amb les seves paraules: conquerir el propi espai. És important que tots els veïns -antics i nous- es donin l’oportunitat de conèixerse, es parlin i vencin la por. Barris construïts amb l’esforç de tanta gent treballadora, provinent d’indrets tan llunyans i tan propers a la vegada, amb somnis compartits; barris tan rics en paisatge humà: que la solidaritat sigui la nostra millor senya d’identitat. Els nostres barris estan en transformació, haurem de recordar que l’alçada adequada és la de les persones i no la de les grues que envaeixen el nostre cel. Els nostres problemes i desitjos quotidians són comuns: Més inversió social, més inversió pública, més educació, són alguna cosa més que un desig formulat recentment a la nostra darrera carta als reis mags...És una reivindicació. Bon viatge, i esperem fer-ho millor als propers números, als propers dies!...