L’Hospitalet ha estat i és una ciutat obrera amb un foro component d’ immigració. L’any 1930, dels 37.650 habitants 29.593, el 77,89%, havien nascut fora del municipi i el percentatge més elevat corresponia a Collblanc-La Torrassa.
Aquest fenòmen, nou a les hores dibuixà una tipologia cultural determinada; la població autòctona se sentia envaïda pels castellano-parlants i aquests se sentien marginats i acusats de tots els mals que patia la ciutat. Això passava en uns moments que es recuperaven les llibertats democràtiques amb la proclamació de la República.
Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 tingueren com a resultat la proclamació de la República; a l’Hospitalet es presentaren dues candidaturas oposades, la Lliga Regionalista i la Coalició Republicana i una sense possibilitats, que de fet era del Partit Comunista de Catalunya. El resultat global fou de 2.040 vots per la candidatura republicana i 1.013 per la Lliga. Dos dies després, el 14 d’abril se’n coneix el resultat del triomf dels republicans i es produí la ruptura definitiva amb la monarquia d’Alfons XIII. A les cinc de la tarda la bandera catalana republicana presidien l’edifici de (prohibida des de 1932) i l’Ajuntament de L’Hospitalet.
El dia 15 d’abril F. Macià formava el Govern de la República Catalana; la formació definitiva del primer Govern de la Generalitat fou el 28 de juliol del 1931. Les dones no tenien dret de vot i els immigrants que vivien a la ciutat, si no feia dos anys que residien tampoc tenien dret a vot. La Llei electoral del 27 de juliol de 1933 introduïa algunes modificacions, la més important la conquesta del sufragi de les dones, incrementant-se del 20% al 40% els vots: al l’Hospitalet, la participació femenina passava de bon tros la meitat del Cens. El triomf electoral de l’Estat fou de centre-dreta, a Catalunya també encara que en menor grau. A les eleccions de 1936, a L’Hospitalet el Front Popular arribà al 76%, a Collblanc- La Torrassa el 78,22% dels vots que és a on la C.N.T.-F.A.I. tenia la màxima influència, mentre que a la resta de Catalunya no arribava al 40%. Els primers anys de la República a L’Hospitalet escaracteritzen per la duresa de les relacions laborals. La C.N.T. representava el 90% de la població activa de L’Hospitalet. Les esperances posades en la República, la pressió per aconseguir bases salarials més justes i l’atur creixent foren els elements comuns d’aquests primers moments. L’atur era un greu problema i començaren a produïr-se desnonaments d’habitatges per falta de pagament de lloguers. L’Ajuntament feu un ban que facilitava el retorn als pobles d’origen dels treballadors aturats. Una altre qüestió eren els problemes sanitaris produïts per la localització dels escombriaires de Barcelona que s’establiren a Sta.Eulalia i Collblanc-La Torrassa. Més de dues-centes cinquanta famílies vivien de les escombraries i de la criança de porcs. Els problemes sanitaris anaven en augment, cada estiu hi havia casos de pesta bubònica. La qüestió més important que afrontà el nou Ajuntament fou el dèficit escolar, en aquest període es realitzà un gran esforç , es varen construir moltes escoles a la ciutat de l’Hospitalet.
