ANIMACIÓ ESTIMULATIVA
|
És una tècnica de treball que consisteix en: |
|
|
·
|
Personal (individual): conèixer les necessitats reals de la persona per poder treballar-les. |
|
·
|
Entorn (físic i social) : ha de ser al més estimulant possible, que sigui positiu per a la persona i ens ajudi a motivar les seves capacitats. |
|
·
|
Social (comunitat): intentar sensibilitzar la comunitat. |
|
·
|
En el cas de la tercera edat ens trobem amb un grup que té més caracteríques molt determinades i específiques: edat, jubilació diferents situacions de convivència ( viudetat, soledat...), situacions de salut... Per això és molt important l'animació als tres nivells esmentats anteriorment. |
|
·
|
Nosaltres, com a voluntaris, persones sensibilitzades amb el que veiem i amb un esperit de canvi, tenim una labor molt important: l'acompanyament a les persones que viuen soles o se senten soles, i és un punt molt positiu per tractar l'estimulació. |
| COMUNICACIÓ | |
| Tots els punts tractats es porten a terme a través de la interacció, ja sigui verbal o no verbal. | |
| Comunicació verbal | |
| Comunicació no verbal | |
|
|
|
| Comunicació verbal: | ||
|
·
|
Utilitzar el mateix llenguatge per fer-se entendre. |
|
|
·
|
Parlar de persona a persona: hem de comprendre aquesta persona i llavors sabrem com li podem parlar. Veure què sent, què pensa, quins problemes té , què la preocupa... |
|
|
·
|
Preguntar i escoltar abans de parlar. No interrompre quan la persona ens està parlant. |
|
|
·
|
Saber parlar bé: expressar les idees amb les paraules adients, però les mínimes possibles; que l'altre es quedi amb la idea del que vull dir. |
|
| Comunicació no verbal: | ||
|
·
|
És molt més expressiva i penetrant que la verbal, és la més rica, però sempre va unida a la verbal. Les persones es comuniquen amb els dos llenguatges, normalment. |
|
|
·
|
El llenguatge verbal expressa més el sentiment de la persona: el sofriment, el rebuig, la pena, l'alegria... |
|
|
·
|
L'expressió del rostre és la que ens comunica més: cordial, simpàtic, inexpressiu, enfadat, angoixat... |
|
|
·
|
Hem de motivar la persona; mai hem de substituir allò que fa, sinó que hem d'animar-la perquè segueixifent-ho i hem de posar-li facilitats, potenciar al màxim les seves capacitats. |
|
|
·
|
Quan ens comuniquem amb la persona sempre hem de partir d'ella i de les seves necessitats, mai de les nostres. |
|
|
·
|
A través de la comunicació hem d'intentar buscar eines per fer sorgir les capacitats d'aquella persona i no limitar-la a les seves discapacitats. |
|
|
|
|||||||||||