Introducció:

Durant gran part de la història, els grans -poc nombrosos- continuaven pràcticament fins a la mort contribuint activament en la vida social. Continuaven treballant, i si bé físicament es reduïen les seves forces a causa de malalties, l'experiència ( enriquida al llarg de tota la vida) i la memòria (constantment sol.licitada), els qualificava per exercir un paper de consellers, per arbitrar en els conflictes, ensenyar als grans als més joves, transmetre tradicions, dirigir cerimònies... Eren útils en el grup social en el qual estaven integrats.

- El procés de la societat industrialitzada va provocar canvis que progressivament van afectar tots els nivells de la societat i a tots els individus que la componen.

- Els països més industrialitzats afereixen una jubilació forçosa, la qual incapacita les funcions físiques i disminueix la capacitat mental. S'aparta l'individu de les activitats normals de la societat.

- Aquest fet ha provocat que, fins fa poc temps, es considerés la persona gran com víctima d'una malaltia irreversible i es tractés com si fos un malalt.

- Els problemes ocasionats per l'envelliment incideixen principalment en les relacions socials, és a dir, treball, educació, família, oci i en tots els aspectes de la vida social, i afecten el conjunt de la societat. No podem ignorar-los, o considerar-los com a fenòmens que no ens afecten a cada un de nosaltres.

La persona gran:

No podem oblidar que la persona gran, abans de gran, és una persona; és per això que com a persona que és, ha de viure dignament i tenir les necessitats cobertes.

També com a persones que som, hem de saber que cada un de nosaltres som únics i irrepetibles i que tots tenim unes necessitats que manifestem en forma de desitjos que exterioritzem a través de demandes que sorgeixen de la nostra interacció amb l'entorn, és a dir, en comunicar-nos amb altres persones, podem saber significats que té. Si volem que aquella persona sigui un subjecte actiu, haurem de saber quins són els seus desitjos, quins són els seus significats, haurem de conèixer la seva interpretació del món.

La persona gran té diferents blocs d'actuació:

VIDA QUOTIDIANA:

L'individu pot passar desapercebut: ens resulta difícil imaginar l'estat de desolació en el qual queden immersos les persones quan perden els seus papers socials. Perden tota forma d'unió amb el món canviant i no són objecte d'expectatives per part del seu entorn.

La varietat dels papers socials i la seva multiplicació evita una pèrdua massa ràpida i brutal de la unió social. Per tant, com més papers socials tingui una persona, més possibilitats té de conservar un medi, d'existir en relació amb el món que el redeixa. Això no vol dir que perquè faci molts papers socials l'individu no pugui arribar a passar desapercebut, sinó que es pot arribar a la situació, per la qual cosa és necessari anar treballant-los i tenir-ne cura dia a dia.

· Es donen traspassos fonamentals dels significats.

· La persona sigui objectiva, o sigui, la persona respon, i aprenem les necessitats bàsiques.

· Activitats d'oci, treball, alimentació, higiene... : la segregació, les dificultats financeres, l'absència de competició i, sobretot, el fet de ser considerat una carrega per als més joves són uns altres factors debilitants. Quedar confinat a conviure entre persones també grans no fa sinó augmentar els problemes.

· La salut de la persona gran una barreja de la seva vivència passada i l'actual.

· La prevenció hauria de mantenir-se i desenvolupar-se al llarg de la vellesa: els mals costums, les condicions d'habitatge deplorable, la negligència, la falta de gana i una asimilació defectuosa constitueixen alguns altres factors de risc que s'han d'incloure a la pobresa.

L'envelliment és un procés lent i gradual que es manifesta de diferents maneres segons les persones i els inicis del qual, difícils de fitxar, entronquen amb els processos de creixement i de desenvolupament, dels quals, dins del cicle biològic humà, no és més que una continuació i una conseqüència.

Malgrat que cada individu és irrepetible en les seves peculiaritats i característiques específiques, també és veritat que les situacions fonamentals, temes vitals, obstacles i necessitats per satisfer són, en línies generals, les mateixes per a tothom. Les diferències es refereixen a la manera com cada subjecte s'enfronta amb aquestes situacions i circumstàncies bàsiques que afecten tot ésser humà i els dóna una solució personal. Això no és estrany si tenim en compte que tot individu creix amb una constitució física i genètica que, essencialment, són els mateixos per a tothom i que, a la vegada, el seu curs vital tindrà lloc a través d'un cicle de gestació, creixement, maduració, declinació i mort també compartit amb els seus semblants. Així, des del punt de vista de l'autonomia personal, de la capacitat creativa o de l'impuls vital, es pot ser "vell" als 40 anys i "jove" als 80, ja que depenent del grau, els nivells o les conseqüències, cada cas serà diferent i en cada moment concret, en funció d'un conjunt de variables de les quals l'edat és, amb freqüència, la menys significativa, i és que, en definitiva, la vellesa és una realitat construïda socialment.

La maduració és des de tot punt de vista imprescindible per a l'adquisició de noves capacitats. Adhuc després de permetre l'aparició de possibilitats fins llavors ocultes, ha de transcórrer un temps, a vegades considerable, fins que la pràctica i l'aprenentatge permetin l'exercici de les habilitats encara no desenvolupades. Al seu torn, aquestes habilitats han de ser dominades suficientment abans que puguin combinar-se amb altres per donar lloc a activitats i formes de comportament d'un nivell superior, perquè a mesura que anem envellint, ens anem fent cada vegada més allò que ja érem. La persona d'edat és la que s'ha estat desenvolupant des que va néixer.

A mesura que envellim, els trets i les característiques centrals de la personalitat es van accentuant més i més i van guanyant pes valors precisament mantinguts; si això succeeix per a un individu concret, haurà aconseguit una adaptació a l'envelliment adequada, la qual cosa farà que se senti més satisfet de la seva vida de vell. Així podem dir que, perquè el vell tingui una vida satisfactòria ha de seguir sent el que sempre va ser.

També s'ha de dir que realment a la taxa d'envelliment es produeixen importants canvis en un sentit deficitari tal com disminució de la memòria, de l'aqüitat sensoperceptiva, de la força, de la coordinació motriu, de la massa òssia ( que pot provocar un risc elevat de fractures quan produeix una caiguda), etc. Però també és cert que aquestes falles podrien ésser menys rellevants i les seves conseqüències més atenuades, si s'aconseguís integrar el procés d'envelliment dins del curs harmònic de l'evolució de la vida.

Les modificacions biològiques i psicològiques que condueixen al que anomenem vellesa es produeixen constantment i de manera ininterrompuda, i, per tant, també són contínues les respostes de l'organisme per adaptar-se a si mateix i al món que l'envolta.

La vellesa ha de ser considerada com una altra de les fases de desenvolupament en el curs vital de cada persona, en el sentit que no és estàtica, i que les persones defensives davant els dèficits somàtics i psicosocials són la manifestació d'esforços d'adaptació, tal com apareixen a altres etapes enfront de les dificultats que es presenten. Per això s'ha d'exigir la creació de marcs institucionals adequats no tan sols que puguin permetre en aquestes persones desenvolupar un nivell satisfactori d'activitats, de relacions socials, d'expressió creativa i personal, sinó que a més els ofereixin també possibilitats reals de participació activa, de protagonisme i de responsabilitat en relació amb els seus propis assumptes i en relació amb els assumptes generals de la comunitat. Això comporta que la jubilació no es converteixi en una mena de caiguda inevitable en la pendent de l'aïllament, de la inacció i de la passivitat, que, com hem dit, repercuteixen a la vegada en l'acceleració del procés de degradació de les facultats físiques i mentals del vell.

L'augment de l'edat cronològica comporta, en si mateix, la necessitat de noves actituds i formes de comportament, tant d'acord amb les experiències acumulades com a causa de la pèrdua progressiva de les capacitats i possibilitats que, fins en aquell moment, el subjecte havia anat utilitzant. La persona que durant la seva vida ha sigut activa, ho seguirà sent a la vellesa; amb la diferència que anirà substituint els rols perduts per altres de nous, mantenint d'aquesta manera la seva continuïtat psicològica i la seva conducta externa (teoria de l'activitat).

Els rols s'aniran exercint amb una seqüència cronològicament pautada: diferents tipus de rols ocupen diferents trams en la vida de les persones. Amb l'edat no només es van canviant els rols que ens assignen, sinó també el mode en què s'espera que s'exerceixin i es compleixin. El canvi de rols no depèn només de l'assignació que la societat en fa segons l'edat, sinó que també està condicionat per circumstàncies canviants en les edats de l'individu i per la pròpia naturalesa de les coses: rols com el de fill, marit, pare, amic,etc. van apareixent i desapareixent a mesura que apareix i desapareix la contrapartida del rol complementari. Per això és molt important que la persona mantingui i construeixi nous rols constantment a la seva vida, perquè la persona que deixa d'exercir un o diversos papers veurà desaparèixer la seva imatge, el seu prestigi, el seu poder… D'aquí que les persones han d'intentar seguir sent actives, desenvolupant activitats (que se suposi que són productives), típiques de l'edat madura.

La vellesa representa una etapa més de les que integren el conjunt de la vida, amb els seus trets especials i les seves indubtables limitacions, però, també, amb els seus aspectes positius i enriquidors.

Únicament partint del concepte de la vellesa com una etapa més entre altres, plena i positiva, com tota la resta si és considerada dignament, serà possible ajudar a la integració de les persones d'edat en el si de la societat, a fi que puguin trobar-hi el lloc adequat per a llur desenvolupament.