ABITROFIA: degeneració prematura de la vitalitat o deteriorament de certes cèl·lules o teixits, especialment aquelles afectades per malalties genètiques o degeneratives.

AFASIA: defecte del llenguatge sense que existeixi defecte en l'aparell vocal, els trastorns poden ser de comprensió i d'emisió del llenguatge oral i escrit, provocat per una lesió localitzada en la meitat esquerra del cervell.

AGNOSIA: perdua parcial o tatal de la facultad de reconeixer objectes o persones familiars mitjançant estímuls sensorials produida per lesió cerebral orgànica, por afectar a qualsevol dels sentits.

ANOREXIA: terme utlitzat per designar el reabuig persistent d'aliment. No s'aplica a la pèrdua ocasional de la gana.

APRAXIA: disminució de la capacitat de realitzar actes amb una finalitat donada o de manipular objectes . Pot ser sensorial, caracteritzada per la pèrdua de percepció de l'ús d'un objecte per no poder percebre el seu mode d'ús., i amnèsica que es caracteritza per la incapacitat de realitzar una funció davant la imposibilitat de recordar les seves funcions o de dur-les a terme.

CAQUEXIA: estat de deteriorament extrem de l'organisme , molt sovint amb aprimament considerable, final posible de totes les demencies perllongades.

ECOCALIA: repetició automàtica i carent de sentit de les paraules o frases d'una altra persona.

HIPOMANIA: estat físic- patològic que es caracteritza per optimisme, excitabilitat intensa, hiperactivitat i locuacitat, aument d'interés sexual, irritabilitat i propensió al "enfado" i descens de la necessitat de la son.

LOGOCLONIA: alteració del llenguatge, habitual en certes demencies , que es caracteritza per la retenció de la darrera silaba de la ultima paraula.

MIOCLONIA: petites contraccions musculars involuntaries localitzades en un muscle o en alguns fascículs del muscle.

PLAQUES SENILS: plaques que s'acumulen en el cervell dels malalts formats per un deposit de proteines insolubles rodeijat de neurones en degeneració.