Concepte d'envelliment(I)

L'envelliment és un estat en el qual la persona arriba perquè se li ha atribuït socialment i culturalment, per la qual cosa és un estat adjudicat, que varia en funció de cada societat i cultura. L'envelliment és el reflex de la societat. Cada societat el tipus d'envelliment que li corresponen en funció dels factors econòmics, polítics, socials i culturals existents, i de la desigualtat en l'accés als recursos. Actualment la gerontología situa l'envelliment a partir dels 80 anys, aproximadament.

És important ressaltar que avui en dia les societats són més velles perquè la proporció de persones de més edat augmenta a causa de la prolongació de l'esperança de vida, i sobretot a causa del descens de la taxa de natalitat.

Les persones considerades oficialment ancianes han canviat, i segueixen canviant constantment, a causa de les millores en l'estat de salut, en els nivells educatius, l'estatus socioeconòmic, el grau d'independencia i mobilitat...

En el passat immediat s'havia associat l'envelliment i, per tant els individus vells, a la decrepitud, el dolor, la mort. Responia en gran part a la realitat, ja que la majoria de les persones que arribaven a ancianes havien crescut, viscut, i treballat en condicions molt dures des del punt de vista econòmic i social. Es va arribar llavors a advocar i elaborar polítiques que contribuïssin a millorar les condicions de vida.

En la construcció social del grup d'edat dels ancians, hi han intervingut diversos factors. Entre els principals hi ha la demografia i la institució de la jubilació.

L'edat és la característica demogràfica per excel·lència. La categorització de tots els individus de 65 anys en vells és arbitraria i té greus conseqüències, especialment per la percepció que es té en la vida quotidiana de les persones d'aquest grup d'edat, qui s'atribueixen les característiques corresponents a l' envelliment, com ara la necessitat i la dependència.

Un exemple d'això és l'experiència de Rafael Alberti, explicada per ell mateix: "Sí, iba a cumplir ya los 60 años. Y aquel mismo día de diciembre de 1962, en Buenos Aires, alguien, seguramente algún buen amigo del que no recordaba el nombre, me ofreció su brazo para ayudarme a subir las escaleras que conducían al primer piso del restaurante en el que se me iba a ofrecer un homenaje. Yo, suavemente, aunque no de muy buen humor, lo rechacé. El día anterior, cuando tenía aún 59, nadie se había preocupado de si yo estaba en forma, como para subir sin dificultad algunos cuantos escalones."
( El País, 22 de desembre de 1985 )

Aquest origen de la conceptualització de l'envelliment que té una gran importància és la jubilació institucionalitzada. La jubilació marca la barrera entre els sectors productius i els improductius i, en una societat on la norma predominant és el treball assalariat, aquesta ètica ocasiona inevitablement un estatuts social reduït i una dependència econòmica, i dona com a resultat que la jubilació sigui l'element principal de la definició social de vell.

Concepte d'envelliment(II)

És un procés, no un estat. No comença a partir d'una d'edat o d'una situació determinada. És un procés:

- Biològic, la vellesa, en canvi, és un estat fisiològic, per tant un estatus sociocultural.

- Asincrònic, ja que en una persona les diferents parts del cos li envelleixen a ritmes diferents i de manera diferent.

- Diferencial, perquè biològicament, cada persona envelleix a un ritme i de manera diferent; Contràriament, la vellessa és un estadi assignat per igual a tots els membres d'una mateixa societat.

Parla de l' envelliment primari i secundari. L'envelliment primari és el resultat de processos biològics hereditaris que depenen del temps; l' envelliment secundari està provocat pel decliu de les funcions, a causa de les patologies cròniques.

A -Teories genètiques:

1.- N'hi ha unes que el veuen com un fet genèticament programat i una que ho considera en termes de mal. Les teories proclamades estan basades en la idea que l'envelliment està controlat genèticament. Tècnicament, l'envelliment està controlat programat en el moment del naixement, com ho està la pubertat, amb diferències en la duració de la vida, heretades dels pares. Estem programats per viure un determinat temps i no podem viure més del que estem programats per viure.

2.- Teories del mal: Postulen que els individus acumulen alteracions que limiten la capacitat natural dels seus sistemes biològics d'autoreparació.

B- Teories orgàniques:

Walford, Weindruch, Gottesman y Tam (1981): proposen que el que condueix a l'envelliment és el deteriorament programat del sistema immune.

- Teoria de l'autoimmunitat

- Teoria de la despesa metabòlica

- Teoria del col·lagen

- Geriatria i Gerentologia

Geriatria des del punt de vista estrictament estimològic, significa medecina dels vells, actualment aquesta definició, comprèn l'assistència mèdica és a dir, la prevenció i el tractament de les malalties de les persones ancianes i també l'assistència psicològica i socioeconòmica. La geriatria intenta recuperar el benestar de la persona, és assistencial. La Gerontologia significa estudi de l'envelliment de l'organisme i de les seves conseqüències. Amb aquesta definició ens referim a l'envelliment de tots els organismes, des dels unicel.lulars fins als més complexos, fins arribar als animals superiors i a l'home.

Gerontologia és una paraula composta per geran-tos(vells) i logia(ciència) Paraula introduïda per primer cop per N.A.Rylanikov(1929). L'especialista que es dedica a la gerontologia s'anomena gerontòleg i la persona que atén les persones grans( semblant al que seria una treballadora familiar), que es dedica unicament a atendre situacions, famílies,etc. s'anomena gerocultor.

El primer tractat de gerontologia es diu SENECTUTE, segons Ciceró: "Ens hem de preparar de joves per no viure la vellesa amb traumes". En l'home, les conseqüències de l'envelliment no són solament d'ordre biològic, sinó que també són d'ordre mèdic, psicològic i socioeconòmic. Des d'aquest punt de vista aquestes dues paraules (geriatria i gerontologia es superposen i resulten sinònimes).

Geriatria:= medicina dels vells - Assistencia mèdica= prevenció i tractament de les malalties - Assistencia psicològica i socioeconòmica

Gerontologia: = estudi de l'envelliment i de les seves conseqüències, que són: biològiques, mèdiques, psicològiques i socioeconòmiques.

Causes de l'envelliment

S'han enunciat nombroses teories per tal de donar una explicació en aquest fenomen comú a tots els éssers. Són d'interpretació fàcil, simples teories que fan derivar els fenòmens de l'envelliment d'un desgast dels òrgans i els teixits per al seu ús perllongat, com el motor d'una màquina. Aquesta comparació també és vàlida per a altres teories, com les que atribueixen l'envelliment al cúmul de metabolismes en l'organisme. Aproximacions teòriques sobre l'envelliment:

és difícil teoritzar sobre l'envelliment i són diverses les raons:

- La població no és homogènia, convencionalment va des dels seixanta i escaig fins a la mort la mort. D'aquí l'opció que s'esté avui en dia d'establir teories d'envelliment d'enllaç curt.

- Què és una teoria de l'envelliment? Envellir és un fet, encara que la ciència biològica i mèdica no tingui clar quines són i on buscar les causes del declinar físic.