Alzheimer

La malaltia d'Alzheimer és un tipus de demència. Es tracta d'una demència primària, és a dir, no és ocasionada per cap altra malaltia i és degenerativa.

Des del punt de vista biològic, en la malaltia d'Alzheimer hi ha una alteració de certes àrees del cervell que condiciona una pèrdua progressiva de les funcions intel.lectuals, per tant, és una demència, és una malaltia de la intel.ligència.

En la malaltia d'Alzheimer, les cèlul.les cerebrals dites neurones pateixen canvis en el seu interior de tipus degeneratiu que els impideixen fer les seves funcions amb normalitat. També en l'espai que hi ha entre les diferents neurones s'acumulen i es dipositen unes substàncies anormals. Aquesta acumulació de substàncies anormals l'anomenem placa senil i és característica de la demència tipus Alzheimer.

En realitat, la demència d'Alzheimer pot afectar qualsevol persona adulta, sigui quin en sigui el sexe o la raça, però de fet, afecta sobretot persones d'edat avançada. Podríem dir que la seva incidència augmenta amb l'edat.

Encara avui en dia no sabem amb certesa quina és la causa de la malaltia. A continuació es comenten les hipòtesis que es plantegen sobre la causa que produeix aquesta malaltia:

Presència d'un factor hereditari. Aquesta es podria transmetre de pares a fills mitjançant una alteració en el cromosoma 21.

Tradicionalment, s'ha associat la malaltia amb definicions en la circulació sanguínia del cervell. Aquesta mala circulació condicionaria diferències en l'aportació d'oxigen i glucosa a les cèlul.les cerebrals, la qual cosa seria responsable dels canvis degeneratius que s'observen.

Les teories més modernes assenyalen que l'origen de la malaltia es troba en les substàncies que permeten que les cèl·lules cerebrals es comuniquin. Aquestes substàncies es denominen neurotransmissors.

Com evoluciona la malaltia d'Alzheimer

La seva representació i evolució és diferent segons el pacient, depenent de les circumstàncies individuals de cada malalt, de l'existència d'altres malalties, de les circumstàncies ambientals i del grau d'intervenció terapèutica.

S'observen deficiències relacionades amb la memòria recent. La persona oblida noms propis, coses que hauria de fer, número de telèfon, etc.

Durant aquesta primera fase la coordinació i l'activitat motrius solen ser normals, però s' observa una disminució en la capacitat de resposta reflexa. Aquesta disminució de reflexos comportarà dificultat a l'hora de conduir automòbils, per exemple. És en aquesta etapa, quan encara no ha sigut detectada la malaltia, quan hi ha un risc considerable d'accidents de cotxe, o laborals.

Els trastorns intel·lectuals precoços, i els canvis que comporten en la personalitat del malalt faran que el malalt tingui dificultats en les seves relacions socials per les quals perd interès. Augmentaran les dificultats davant les activitats noves i el malalt mostrarà una capacitat d'iniciativa menor.

Amb el temps, la utilització del llenguatge presentarà més dificultats i disminuirà la capacitat de comunicació. La persona tindrà més dificultat per trobar la paraula adequada. El vocabulari s'empobrirà i se simplificarà.

Per altra banda, una característica pròpia de la malaltia d'Alzheimer és que les persones no són conscients que estan malaltes i no demanen espontàniament l'ajuda professional adient.

Es perd progressivament la capacitat d'aprenentatge. Es perd la capacitat d'abstracció, i com a conseqüència resulta difícil estructurar el pensament en seqüències lògiques. Manifesta greus dificultats per fer càlculs, comprendre lectures i participar en una conversació.

Tampoc pot seguir ni executar seqüències lògiques d'acció. Això comportarà la progressiva incapacitació per a les activitats de la vida quotidiana. Amb el temps, no podrà vestir-se ni rentar-se ni menjar adequadament.

També apareixen deficiències en la coordinació i en l'equilibri. Aquests dos serien la causa de la inestabilitat i dels trastorns de deambulació, cosa que augmentarà com a conseqüència el risc des caigudes, que sern cada cop més freqüents. El malalt es desorientarà en el temps i en l'espai: molt sovint oblidarà el dia de la setmana, l'any i el dia en el qual està. Si surt sol al carrer tindrà dificultats per tornar sol a casa, sobretot si escull rutes no habituals.

Quant al seu comportament seran freqüents els canvis d'humor. El malalt pot tornar-se insensible envers la resta de la gent i tot el que l'envolta. Patirà inestabilitat emocional amb inexplicables fases de riallades alternades amb fases de plor i tristesa. També es produiran trastorns del son, amb insomni nocturn. Per altra banda, a causa de la poca activitat que fa, pot dormir durant tot el dia.

El llenguatge es presenta molt afectat. El malalt no utilitzarà frases completes i si ho fa estaran mal estructurades o no tindran sentit. Moltes vegades fins i tot inventarà paraules. Durant aquesta fase de la malaltia serà incapaç de reconèixer les persones que l'envolten, fins i tot la parella i els fills.

No manifiesta cap tipus de memòria, ni per als fets recents ni per als antics. La capacitat intel.lectual està absolutament deteriorada. El malalt perd la capacitat de caminar i és confinat al llit i a la cadira de rodes.

Només es produeixen reaccions primàries com ara plors i crits. No pot menjar sol. No mastega ni s'empassa el menjar correctament. Presentarà incontinència, primer urinària i després també fecal. Necessitarà serveis de vigilància durant les 24h. del dia.

Finalment, la mort es produirà com a conseqüència de complicacions derivades de deteriorament psico-físic del malalt després d'una llarga angúnia.